Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
estany des Peix

L'estany des Peix; al fons, es Vedrà
Ernest Prats Garcia (CC BY-NC-ND 2.0)
Albufera
Albufera al N de Formentera, que per la boca de l’estany des Peix comunica amb la mar.
La caseria i les Salines de sa Savina el separen de l’estany Pudent
Lagoa dos Patos
Albufera
Albufera de Rio Grande do Sul, al Brasil (250 km de longitud per 60 d’amplada).
Parallela a la costa, es comunica amb l’Atlàntic pel canal Rio Grande i amb el llac Mirim pel de São Gonçalo
albufera del Quadro
Albufera
Antiga albufera del municipi de Benicàssim (Plana Alta), al límit amb el de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal ( prats del Quadro
).
gola del Pujol Nou
Albufera
Gola de l’Albufera, la més septentrional, que travessa la Devesa al S del Saler, dins el terme de València.
estany Pudent
Albufera
Albufera al N de Formentera, la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
iurac | iuraca
Etnologia
Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al N de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic.
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
tibetà | tibetana

Nens tibetans
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part de les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i al Bhutan.
La població és estimada en uns set milions d’individus Dels autòctons del Tibet actualment sota administració xinesa, que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus Són considerats també tibetans els xerpes , els baltis , els ladakh del Caixmir i els bhòties Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme , influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al seu…
sistema de parentiu
Etnologia
Sociologia
Conjunt de relacions humanes definit per la posició relativa que ocupa un individu en un grup humà segons el matrimoni, la descendència, o qualsevol dels lligams derivats d’aquests vincles.
El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina