Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
uràon
Etnologia
Individu d’un poble dravídic que habita a l’altiplà del Chota Nagpur (Bihar, Índia).
Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari
uitoto
Etnologia
Individu d’un grup etnicolingüístic de l’Amazònia colombiana que habita als boscs entre les conques del Putumayo i el Yapura.
D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…
ucraïnès | ucraïnesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.
Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de ritu ortodox…
ubanguià | ubanguiana
Etnologia
Nom donat d’una manera genèrica als habitants de les conques de l’Ubangui i els seus afluents, el M’Bomu, l’Uele i les altes valls del Bahr el Ghazāl, els quals parlen alguna de les llengües ubanguianes.
tzeltal
Etnologia
Individu de diverses tribus ameríndies, de la família lingüística maia-quiché, que viu al centre de Chiapas (Mèxic) i arriba fins a la frontera de Guatemala.
Entre les tribus principals hi ha la tzotsil o čamula , la bacǎxon , i la čañabal la čuxe Grup sense mestissatge, la majoria dels membres desconeix el castellà Són uns 40 000 individus
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
txetxè | txetxena
Etnologia
Individu d’un poble caucàsic que habita bàsicament a Txetxènia.
Molt lligats a llurs clans i tradicions i islamitzats al s XVIII sunnites, són predominantment ramaders, amb una agricultura i una artesania escasses Estigueren en pugna amb els russos s XIX i, després de la Segona Guerra Mundial, foren en part deportats al Kazakhstan i al Kirguizistan, d’on retornaren posteriorment
txeremís | txeremissa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble finoúgric establert entre el curs mitjà del Volga i el V’atka.
Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats Té dos…