Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
tenda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental establert a la part alta del riu Senegal i al NE de Guinea.
Conreadors sedentaris de tipus paleonègrid, conserven molts aspectes arcaics en llur cultura alguns, però, han adoptat l’islamisme i la cria de bous Juntament amb els bassaris i els konos, constitueixen una illa lingüística semibantú enmig d’una població de llengua malinke i fulbe
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan segle IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam segle XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur migració…
teke
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita en els altiplans del Congo, al NW de Brazzaville.
Són dels habitants més vells coneguts d’aquesta regió Amb l’arribada dels francesos a la fi del s XIX perderen llur independència Regió en despoblament, degut en part a l’emigració cap a Brazzaville
tehueltxe
Etnologia
Individu d’un poble amerindi sud-americà que, amb els ones, forma el grup patagó, de raça pàmpida.
Fins al s XIX habitaven al sud de la Pampa argentina dedicats a la caça de l’estruç i el guanac Perseguits i exterminats, només hi resta el tipus mestís de tehueltxe i blanc, anomenat gautxo
tebu
Etnologia
Individu d’un poble saharià que ocupa discontínuament la Líbia interna, des de l’oasi de Kufrah al Fezzān oriental, i a través del massís del Tibesti, fins a Kanem i a Bornu (Txad).
Els subgrups principals són els tedes que habiten el Tibesti i els dases Afins als berbers, presenten en els caràcters racials símptomes de mestissatge negroide i tenen una gran resistència com a caminants i corredors Llur etnografia és poc coneguda Cultura típicament nòmada els seus mitjans de subsistència són únicament la cria d’ovelles i de camells Hi ha, però, alguns grups que practiquen l’agricultura i ja són sedentaris
tarasca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua independent parlada pels tarasques (uns 20 000 com a llengua única).
tarasca
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita al NW de l’estat de Michoacán (Mèxic), a la regió dels llacs, prop de Pátzcuaro.
La seva cultura —reflectida en la Relación de Michoacán , crònica del s XVI— és mantinguda en gran part per la població actual uns 50 000 individus Són excellents artesans treballen l’os, la fusta i la laca
taranci
Etnologia
Individu d’una població turca que habita a la vall de l’Illi, al Turquestan central.
Malgrat la islamització, conserven trets culturals anteriors són polígams, les dones porten la cara destapada, etc Han tingut una certa influència persa Eren uns 60 000 individus el 1920