Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
meo
Etnologia
Nom amb el qual són coneguts els miao de la Indoxina que habiten les àrees del nord del Vietnam i Laos.
Practiquen una agricultura itinerant de tala i crema basada en l’arròs, el blat de moro i les patates dolces El bestiar boví i porcí és un complement important de llur subsistència Hom en calcula la població entre uns 100 000 i uns 200 000 individus L’organització política generalment no depassa l’àmbit del vilatge i els diferents grups es distingeixen pel color dels vestits de les dones
patagó | patagona
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, format pels pobles onatehueltxe, de races pàmpida i làguida respectivament, que viuen a la Patagònia (els tehueltxes) i a la Terra del Foc (els ones).
Fou Magalhães qui els donà el nom de patagons, a causa de la grandària de llurs peus, que portaven embolcallats amb pells i deixaven unes petjades molt grosses que feien suposar que eren gegants L’italià A Pigafetta, que feu la relació del viatge de circumnavegació del món, assegurava haver vist individus de 3 m d’alçada
papú
Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es…
paiute
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia del grup xoixon de la família utoasteca.
N'hi havia dos grups els paiutes del nord anomenats mono a Califòrnia i paviotso a Nevada, que ocupaven el centre-est de Califòrnia, l’W de Nevada i l’E d’Oregon, i els paiutes del sud, o chemehuevi , al NW d’Arizona, al S de Nevada i al SE de Califòrnia Caçadors nòmades de bisons i recollectors, l’any 1980 en restaven uns 6 000, residents en reserves
permià | permiana
Etnologia
Individu d’una població finesa del grup oriental establerta en grups més o menys compactes, barrejats amb els russos, a les regions autònomes dels komis i dels udmurts, i en regions limítrofes dels voltants.
També són coneguts amb el nom de Komis
mazateca
Etnologia
Individu d’un poble que habita prop de Huantla i Teotitlan (Oaxaca).
En l’època precolombina els mazateques poblaven la regió anomenada Olmeca, a l’estat de Veracruz
osseta
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen mixt iranocaucàsic establert a la regió d’Ossètia, que des del segle VII aC fins al sI dC estigué sota la influència escita.
Al final del s XII l’imperi tàtar arribà fins a Ossètia Al final del s XVIII sobretot a partir de la construcció de la fortalesa de Vladikavkaz, el 1784 començà el procés de russificació, sobretot a les ciutats L’any 1959 hi havia uns 410 000 individus
osmanlita
Etnologia
Individu d’un poble turc (del grup turcman) instal·lat a l’Àsia Menor arran de la invasió seljúcida (s XIII).
Convertits a l’islam en temps d’Osman I 1259-1326, constituïren el nucli de l’imperi Otomà
orotx
Etnologia
Individu d’un poble tungús que viu a la riba esquerra de l’Amuri a la zona costanera enfront de l’illa de Sakhalin (Sibèria).
El 1979 eren uns 1 200 individus, dels quals només uns 500 parlaven una llengua pròpia Són caçadors i pescadors i criaven rens, i per això han estat anomenats, de vegades, els homes dels rens Alguns autors els han relacionats amb els indis de l’Amèrica del Nord