Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
Fermín Bouza Brey
Etnologia
Prehistòria
Literatura
Poeta, etnòleg i prehistoriador gallec.
La seva poesia inicià la tendència cancioneirista o neotrovadoresca , que incorporà el tractament avantguardista de la imatge La seva obra lírica dispersa fou recollida en els llibres Nao senlleira 1932 i Seitura 1955
matrilocalisme
Etnologia
Sistema de regulació de la residència, segons el qual quan un home contreu matrimoni ha de viure a la casa de la mare de l’esposa.
Acostuma a tractar-se d’una residència temporal, fins que l’home ha pagat a la sogra, amb el treball, el preu de la seva muller
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells…
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…
abnaki
Etnologia
Individu d’una tribu ameríndia de la família algonquina que habitava el NE d’Amèrica del Nord, entre el riu Sant Llorenç i la mar.
Actualment estan assimilats a la població francoparlant de Quebec i de Maine
abkhaz
Etnologia
Individu d’un poble (unes 10.0000 persones el 1991) que habita al nord del Caucas, a les regions d’Abkhàzia i Adjària (Geòrgia), i a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia).
Hom hi distingeix un tipus alt i ros i un altre baix i bru Al segle II, Arrià n'assenyalava la presència sota el nom d' abaskhoi Cristians des del segle VI, foren islamitzats al segle XV
abissini | abissínia
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del nord-est, del qual ha pres nom Abissínia.
D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš
abissini | abissínia
abipon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família guaicurú, que habita la riba septentrional del riu Bermejo (ara territori argentí, bolivià i paraguaià).
Al s XVIII migrà vers el sud travessant el Chaco, i s’installà en territori de les províncies actuals de Sant a Fe i Córdoba Argentina Alguns arribaren fins a Corrientes el 1770 Foren evangelitzats pels jesuïtes, i actualment són totalment mestissats