Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Museu Etnològic
Museu Etnològic de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Etnologia
Museu municipal creat el 1948 a Barcelona a proposta de Tomàs Carreras i Artau, amb la col·laboració de Francesc Pardillo.
Té els precedents en la iniciativa duta a terme els anys vint per un grup d’intellectuals i acadèmics aficionats a l’etnologia i al folklore consistent a reunir peces de les cultures tradicionals catalana, europea i d’arreu del món per a difondre’n el coneixement entre el gran públic En aquesta etapa, acollí colleccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les Filipines, la Guinea Espanyola, l’Equador i el Perú I també objectes procedents del Pavelló Missional de l’Exposició del 1929 Com a museu fou inaugurat el 1949 en un pavelló a Montjuïc que havia…
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que anaven pràcticament nus,…
manta
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica precolombina que habità a la regió costanera de l’actual província de Manabí, a la República de l’Equador.
Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica
záparo
Etnologia
Individu amerindi pertanyent a un grup d’unes quaranta tribus de la conca amazònica, a la regió que limita entre el Perú i l’Equador, a la vora dels rius Napo, Bobonaza i Pastaza.
Aquest grup no presenta unitat lingüística fins i tot alguna de les llengües parlades sembla emparentada amb la família tupí-guaraní
cultura de Tiahuanaco
Monòlit de Tiahuanaco, a Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Cultura precolombina de Bolívia desenvolupada a l’altiplà andí, prop del llac Titicaca, entre el 500 i el 1000 dC, i difosa més tard (1000-1300) per tota la costa del Perú, des de l’Equador a Xile.
El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla
jívaro
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.
Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro , que el porta…