Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tuàreg
© Corel / Fototeca.cat
Etnologia
Història
Individu d’un poble nord-africà amazic amb fort mestissatge amb negres sudanesos.
Dedicats a la ramaderia nòmada camells i cabres i secularment al pillatge de caravanes que travessaven el desert, formen un total de vuit confederacions tribals, les més notables de les quals són les d’Ahaggar i les d’Ajjer al Sàhara, les d’Adrar des Iforas al Sudan i les d’Aïr al Níger Es divideixen en tribus nobles imajaren i vassalles imraden , i tenen esclaus iklan, bella o harratin ramaders o agricultors Són governats per un cap suprem amēno-kal , determinat generalment per successió hereditària i sovint segons línia matrilineal El seu aïllament els permeté de conservar la llengua…
kazakh
Etnologia
Individu d’un poble de raça turànida (amb fort mestissatge mongòlid) del grup dels kirguisos.
En nombre probablement superior als deu milions, els kazakhs habiten principalment al Kazakhstan més de cinc milions, al Xinjiang Uighur mig milió i als nuclis industrials de Sibèria Dedicats antigament a la ramaderia nòmada cavalls, ovelles i camells, s’han tornat sedentaris i han establert centres per a l’alimentació del bestiar Bé que, en llur majoria, havien acceptat el 1730 el vassallatge de Rússia, la dominació no hi fou efectiva fins el 1873
tswana
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a la República de Sud-àfrica, a Namíbia i a Botswana, a les zones veïnes del desert de Kalahari.
Per la seva contínua relació amb els boiximans i hotentots presenten un fort mestissatge amb aquests pobles Llur economia és essencialment ramadera, però també practiquen l’agricultura, a la qual es dediquen les dones S'agrupen en clans patriarcals, que integren una tribu amb un tòtem comú Animistes, centren llur religió en el culte als avantpassats i al tòtem Hom estima la seva població en uns dos milions
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
batak
Etnologia
Individu d’un poble protoindonesi de Sumatra.
Els bataks 7 000 000 d’individus aproximadament a mitjan anys noranta habiten principalment a la regió del llac Toba Són dividits en diverses tribus, viuen en clans exogàmics patrilineals i posseeixen una civilització relativament desenvolupada Coneixen l’arada i conreen arrossars a les planes i artigues de bosc o boïgues als altiplans es dediquen també a la cria de búfals i de cavalls coneixen el teixit de cotó i posseeixen armes metàlliques Llur cultura ha rebut una important influència hindú, malaia i javanesa El fort increment demogràfic n'ha provocat l’emigració en massa a…
apatxe
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amèrica del Nord, de parla atapascana, que al final del s XV vivia a l’àrea cultural del sud-oest (actual Arizona i Nou Mèxic) com a recol·lector.
En el curs dels dos segles següents aprengueren el domini del cavall i es convertiren en grans caçadors de bisons i temuts guerrers Alhora, en contacte amb els hopi, aprengueren l’agricultura i la terrisseria Practicaren el bandidatge contra la població indígena els pueblos i la blanca A la darreria del s XIX, vençuts i delmats, entraren a distintes reserves dels EUA reserva Fort Apache a Arizona, reserva Mescalero al sud de Nou Mèxic, etc Posteriorment, alguns caps chiricahues Cochise, Victorio i Geronimo es revoltaren, però foren derrotats Algunes de les tribus més conegudes…
endogàmia
Etnologia
Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc.
Oposada a l'exogàmia, per regla general l’endogàmia és característica de societats que presenten una estratificació social accentuada i, dins d’aquestes, és practicada sobrebot per les aristocràcies i pels grups dominants per tal de mantenir llurs privilegis, com és el cas dels blancs a Sud-àfrica També es dóna en minories ètniques amb un fort sentiment d’identitat sociocultural enfront d’una altra o altres ètnies més poderoses, com ocorre entre els jueus ortodoxos respecte als gentils Entre les diferents menes d’endogàmia cal esmentar, com a cas extrem, la del sistema de castes…
aixanti
Etnologia
Història
Individu d’un poble que ocupa les regions centrals de Ghana.
Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene 1695-1725 D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura activitats pròpies de la nombrosa població esclava i en el comerç d’esclaus Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa manifestada en l’art refinat i l’existència d’una sèrie de governs intelligents, portaren…
karakalpak
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb fort mestissatge mongòlic, que parla un dialecte turc i habita al sud de la mar d’Aral, al Karakalpakistan.
Els karakalpaks practicaven antigament la ramaderia nòmada d’ovelles caracul, però avui dia són sedentaris i s’installen en punts fixs, on han establert centres per a l’alimentació del bestiar
zulú
Etnologia
Individu d’un poble bantú del grup nguni que habita al Natal (República de Sud-àfrica).
Els zulús formen el grup ètnic més nombrós de Sud-àfrica uns 7 milions d’individus el 1995 Originàriament, el terme ‘zulú’ designava tan sols el clan nguni que, sota el seu líder Shaka unificà en 1816-26 un gran nombre d’altres clans nguni en un regne Zululàndia D’orientació clarament militarista, a la base del regne hi havia els clans patrilineals dirigits per un cabdill amb funcions de cap militar i jutge Els cabdills formaven l’elit dirigent i el rei governava autocràticament i controlava directament l’exèrcit, reclutat a partir dels clans Els zulús conqueriren l’actual Natal i disputaren…