Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
indi | índia
Dones joves quítxues amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
tuscarora
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família lingüística iroquesa
.
Establert primitivament a Virgínia i a Carolina del Nord, lluitaren contra els colons blancs al s XVIII i es dirigiren cap al N, on foren admesos en la confederació iroquesa Poc nombrosos actualment, habiten en reserves, a Ontario i a l’estat de Nova York
macú
Etnologia
Individu del poble amerindi de llengua puinave de l’Amazònia occidental.
N'hi ha tres grups els del riu Caiori-Uraupés, nòmades, que viuen de la caça i de la pesca els que habiten entre els rius Negro i Japira, bons agricultors, aplegats en cases comunals i els macús del riu Curicuriari, que són caçadors
talamanca
Etnologia
Amerindi de Costa Rica que viu a la serralada de Talamanca.
Són agricultors i viuen en petites cabanes de palma El 1973 eren uns 1 200 individus
quiché
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi, que viu al centre de Guatemala.
A l’època precolombina segles X-XVI desenvolupà una cultura, parallela a la dels maies, amb capital a Utatlán Els seus orígens i la seva història foren recollits en llengua quiché en el famós llibre maia Popol Vuh literatura maia
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
moxo
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que viu a les planes del NW de Bolívia.
Els moxos practiquen l’agricultura de regadiu i viuen en pobles Parlen un dialecte de l'arauac
mocovi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del Chaco argentí, que habitava prop del riu Bermejo.
Caçadors i recollectors, els mocovis foren transformats per les colònies dels jesuïtes en ramaders sedentaris Actualment en resten uns quants centenars d’individus a la colònia de Napalpi
assiniboine
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup sioux
que parla un dialecte del dakota.
Els assiniboines, que tradicionalment eren establerts a l’oest del Winnipeg, actualment habiten les reserves de l’estat de Montana, EUA 4 000 h 1970 i d’Alberta, Canadà 1 000 h 1970
dakota
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família sioux, establert primitivament a la vall del Mississipí.
Els dakotes s’estengueren cap al nord i l’oest dels actuals EUA i cap al sud-oest del Canadà Actualment habiten a les reserves de Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Montana i Alberta