Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
punan
Etnologia
Individu d’un grup de pobles, d’origen mongoloide, que viuen al centre de l’illa de Borneo.
Tradicionalment nòmades, vivien als boscs, a les àrees muntanyoses, i prop dels grans rius Construïen senzills aixopluces i vivien dels productes de la selva i de la cacera Actualment són quasi tots agricultors El 1960 eren uns 5 000 individus
haida
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Canadà que habita a les illes de la Reina Carlota i al S de l’illa del Príncep de Gal·les.
Els haides pertanyen a la família lingüística na-denè i, juntament amb els pobles tlingit al N de Vancouver, kwakiutl, tsimshian i salish a la costa de la Colúmbia Britànica, constitueixen el grup cultural dels anomenats indis del Nord-oest L’economia es basa en la pesca del salmó, la caça dels grans mamífers marins i la utilització de la fusta dels boscs Construïren grans canoes, cases amb portes molt treballades, pals totèmics, caixes decorades amb relleus i magnífiques màscares, les peces d’art més interessants dels indígenes de l’Amèrica del Nord Són en procés de desaparició
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de…
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…
uitoto
Etnologia
Individu d’un grup etnicolingüístic de l’Amazònia colombiana que habita als boscs entre les conques del Putumayo i el Yapura.
D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme
arapaho
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina d’Amèrica del Nord que habitava la part occidental de l’àrea dels boscs orientals, al nord del Missouri, on practicava l’agricultura; més tard passà a l’àrea de les praderies (al curs superior dels rius Platte i Arkansas), on es convertí en caçador de bisó.
Actualment són uns 3 000 individus i viuen confinats a les reserves d’indis d’Oklahoma i Wyoming Reserva de Wind River