Resultats de la cerca

Els bascs o euskaldunak constitueixen un poble d’una comunitat ètnica, lingüística i antropològica física que ha estat més gran que la seva unitat històrica fins a època recent El tret més distintiu dels bascs és llur idioma, el basc o euskara , que els identifica enfront de la llengua dels altres homes, que en conjunt parlen el que hom anomena erdara el basc, efectivament, és un idioma amb trets molt peculiars i amb poca similitud no tan sols amb els idiomes circumdants d’entroncament indoeuropeu, sinó també amb les grans agrupacions lingüístiques conegudes Els bascs presenten els caràcters…

Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política

El 1770 els maidus eren uns 9 500 individus el 1960, inclosos els mestissos, 200 Tenien una organització política tribal, i eren caçadors

Segons Heròdot els cinets eren els pobladors més occidentals d’Europa Hom en desconeix l’ètnia, però sembla que eren d’arrel indígena Les fonts tardanes els anomenen conis donaren nom a les ciutats de Conimbriga Coïmbra i Conistorgis

Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…

En nombre d’uns 1 500 000, els kirguisos viuen de la ramaderia nòmada, però es van tornant sedentaris i s’estableixen a les granges estatals Temps enrere hom confonia sovint el dialecte turc dels kirguisos i el dels kazakhs, motiu pel qual aquests eren anomenats kirguisos, i els qui pròpiament ho eren, karakirguisos o kirguisos negres

Se'n destaquen els walapai , els mohave , els havasupai , els cocopa , els diegueño i els cochimí Llevat d’algunes tribus, que eren nòmades i vivien de la caça, els iumes eren conreadors sedentaris, i en llur organització hi havia algunes traces d’ordenament matriarcal De llurs nombrosos dialectes, extingits, únicament els fronterers entre les dues Califòrnies són parlats encara per alguns supervivents

Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni l’agricultura…

El 1960 eren uns 200 000 individus Al s XIX formaven un reialme independent, que governava tot el que és avui la regió de Mubende Els nyoros tradicionals es dividien en tres categories els irus, agricultors, que conreaven el mill i les patates dolces els himes, ramaders transhumants de bòvids, i els bitos, d’origen nilòtid, que eren el grup dirigent La llengua pertany al grup bantú, i la religió es basa en la comunicació amb els avantpassats

Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven…