Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i…
mohave
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la Califòrnia meridional que habitava en el curs inferior del Colorado i no lluny del desert de Mojave (o Mohave).
Els mohave coneixien l’agricultura i la ceràmica i habitaven en cases quadrangulars Al s XVII eren uns 80 000 L’any 1940 en restaven uns 850
tehueltxe
Etnologia
Individu d’un poble amerindi sud-americà que, amb els ones, forma el grup patagó, de raça pàmpida.
Fins al s XIX habitaven al sud de la Pampa argentina dedicats a la caça de l’estruç i el guanac Perseguits i exterminats, només hi resta el tipus mestís de tehueltxe i blanc, anomenat gautxo
wichita
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua caddo, que habitava el territori comprès entre la conca mitjana de l’Arkansas (Kansas) i la del Brazos (Texas).
Actualment estan relegats en restaven uns 700 l’any 1995, dels quals només 38 parlants de la llengua wichita a les reserves d’Oklahoma occidental Agricultors sedentaris, es dedicaven també a la caça del bisó Habitaven en wigwams comunitaris, no tenien organització en clans i practicaven la inhumació
cahita
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un grup de tribus índies de l’Amèrica del Nord de llengua comuna.
Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui En entrar en contacte amb els conqueridors castellans 1533 eren uns 100000 Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos mayo i els yaquis yaqui La llengua cahita pertany a la família utoasteca
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
venda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantu que habita a la vall del Limpopo, al N del Transvaal (República de Sud-àfrica) i al S de Zimbàbue.
Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de l’Amèrica del Nord, una de les més importants dels iroquesos.
Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800