Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
arapaho
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina d’Amèrica del Nord que habitava la part occidental de l’àrea dels boscs orientals, al nord del Missouri, on practicava l’agricultura; més tard passà a l’àrea de les praderies (al curs superior dels rius Platte i Arkansas), on es convertí en caçador de bisó.
Actualment són uns 3 000 individus i viuen confinats a les reserves d’indis d’Oklahoma i Wyoming Reserva de Wind River
caníbal
Etnologia
Antropòfag.
El terme deriva de la designació que donaren els conqueridors castellans als indis caríbics de les Petites Antilles, els quals practicaven l’antropofàgia
tlingit
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup atapascà, de la família lingüística na-dené, que habita a la costa i a les illes properes del S d’Alaska, des del riu Copper fins al canal Portland.
Amb els haides haida i els kwakiutls kwakiutl, constitueixen l’anomenat grup dels indis del NW, caracteritzat pels treballs artístics de fusta tòtems, cabanes, canoes, màscares Actualment són uns 5 000 individus
tipi

Tipi
© Lanae Christenson | Dreamstime.com
Etnologia
Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta (de 4 a 6 m d’alçària) clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics, usada per algunes tribus índies de les grans praderies centrals dels EUA.
Hom ha cregut que era l’habitatge tradicional de tots els indis nord-americans, bé que només fou adoptat per unes quantes tribus, que, arran de la introducció del cavall al principi del segle XVIII, abandonaren la vida sedentària per a dedicar-se al nomadisme rere els búfals
orotx
Etnologia
Individu d’un poble tungús que viu a la riba esquerra de l’Amuri a la zona costanera enfront de l’illa de Sakhalin (Sibèria).
El 1979 eren uns 1 200 individus, dels quals només uns 500 parlaven una llengua pròpia Són caçadors i pescadors i criaven rens, i per això han estat anomenats, de vegades, els homes dels rens Alguns autors els han relacionats amb els indis de l’Amèrica del Nord
Paul Radin
Etnologia
Etnòleg nord-americà d’origen polonès.
Fou professor a les universitats de Chicago, Califòrnia i Berkeley Interessat en les qüestions de folklore, llenguatge i religió dels pobles primitius, s’especialitzà en l’estudi dels indis ojibwes i winnebagos Escriví, entre altres obres The Winnebago Tribe 1915-16, Primitive Man as Philosopher 1927, The Method and Theory of Ethnology 1933 i The World of Primitive Man 1953
Lewis Henry Morgan
Etnologia
Etnòleg nord-americà.
Pioner del corrent evolucionista, estudià especialment la família, el matrimoni, la propietat i l’estat i establí tres etapes culturals en la història de la humanitat salvatgisme, barbàrie i civilització, idees que exposà en Ancient Society 1877 Fou també un dels primers etnòlegs que practicaren la recerca de camp, especialment entre els indis iroquesos The League of the Iroquois , 1851, i destacà també el rigor científic del seu estudi dels sistemes de parentiu
navaho
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord que parla una llengua de la família atapascana i constitueix un dels grups indígenes més nombrosos (uns 100.000 individus) i dinàmics dels EUA.
Els navahos habiten en grans reserves als estats de Nou Mèxic i Arizona i conserven molts dels costums i de les velles tradicions, que en gran part adquiriren de llurs antics veïns, els indis pueblos Són agricultors sedentaris i ramaders, i entre ells les dones gaudeixen d’una forta consideració social, fins al punt que la successió és regulada per via materna matrilinealisme i els homes, quan es casen, han d’anar a viure a casa de la sogra matrilocalisme
shona
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina que visqué, fins al segle XVII, al centre de la vall d’Ohio, d’on foren desplaçats pels iroquesos.
Installats, després, a Illinois, a la vall de Cumberland i al riu Savannah, es reagruparen 1725 a l’estat d’Ohio, on feren cara d’una manera violenta a les onades de colons Semblants als indis de les praderies, a l’estiu vivien en grups de cabanes Les dones conreaven blat de moro, carbasses, fesols, etc, i els homes practicaven la cacera Cada poble posseïa una casa del consell, utilitzada també per a cerimònies religioses i de purificació L’any 1960 hi havia uns 2 250 individus a la reserva d’Oklahoma
haida
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Canadà que habita a les illes de la Reina Carlota i al S de l’illa del Príncep de Gal·les.
Els haides pertanyen a la família lingüística na-denè i, juntament amb els pobles tlingit al N de Vancouver, kwakiutl, tsimshian i salish a la costa de la Colúmbia Britànica, constitueixen el grup cultural dels anomenats indis del Nord-oest L’economia es basa en la pesca del salmó, la caça dels grans mamífers marins i la utilització de la fusta dels boscs Construïren grans canoes, cases amb portes molt treballades, pals totèmics, caixes decorades amb relleus i magnífiques màscares, les peces d’art més interessants dels indígenes de l’Amèrica del Nord Són en procés de desaparició