Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ḫatti
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble no indoeuropeu que habità l’àrea nord-central d’Anatòlia, entre els rius Çekerek i Delice.
Els ḫattis parlaven una llengua que sembla no pertànyer a cap dels grups lingüístics existents
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
orotx
Etnologia
Individu d’un poble tungús que viu a la riba esquerra de l’Amuri a la zona costanera enfront de l’illa de Sakhalin (Sibèria).
El 1979 eren uns 1 200 individus, dels quals només uns 500 parlaven una llengua pròpia Són caçadors i pescadors i criaven rens, i per això han estat anomenats, de vegades, els homes dels rens Alguns autors els han relacionats amb els indis de l’Amèrica del Nord
oǧuz
Etnologia
Història
Individu d’un poble turc oriental les primeres notícies del qual semblen ésser del segle VII.
Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el s IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al s X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro