Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
seminomadisme
Etnologia
Sociologia
Forma de vida condicionada per un tipus d’economia mixta que comporta un conreu temporer de la terra i un pasturatge nòmada.
És característic de zones semidesèrtiques o simplement poc afavorides per les pluges que només permeten una sola collita i on es fa necessari portar el bestiar a zones més humides en època de secada Pot ésser practicat per tota la família o només per una part d’aquesta, habitualment els homes
nomadisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.
És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió…
trogloditisme
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…
canibalisme
Etnologia
Antropofàgia habitual com a característica etnològica d’una societat determinada.
Ha prevalgut fins a temps recents a l’Àfrica central i occidental, a la Melanèsia, a Austràlia, entre els maoris de Nova Zelanda, en algunes illes de la Polinèsia, entre els bataks de Sumatra i d’altres tribus primitives d’Insulíndia i entre diverses tribus d’Amèrica del Nord i del Sud Hom distingeix el canibalisme practicat en membres de la pròpia tribu i la necrofàgia , practicada en difunts no sacrificats com a víctimes, al costat dels casos més generalitzats en què en són objecte els cossos dels enemics morts i les víctimes de sacrificis Quant a la finalitat, la carn humana…