Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
guanxe
Etnologia
Individu d’un poble que vivia a les illes Canàries abans del segle XIV.
Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia, però encara…
ona
Etnologia
Individu d’un poble de la Terra del Foc, a l’Amèrica meridional, del qual l’any 1960 només restaven 50 individus.
Desconeixedor de l’agricultura, vivia exclusivament de la cacera del guanac i de la recollecció de glans i mariscs La societat ona comprenia 39 grups exogàmics patrilineals No hi havia un cap polític i reconeixien l’autoritat dels ancians
massai
Etnologia
Individu d’un poble africà de raça nilòtida.
En nombre d’uns 200 000, habiten a Kenya i Tanzània, al voltant del llac Victòria Abans de la colonització, els massais eren un poble guerrer, que vivia de la depredació Actualment són pastors nòmades de bòvids, ovelles i cabres
oneida
Etnologia
Individu d’un poble de la lliga iroquesa que vivia al sud del llac de Nova York, a l’actual estat homònim.
El 1960 hom calculava en 3 000 el nombre dels seus descendents Fou un grup molt bellicós que s’enfrontà amb els francesos i amb els jesuïtes, establerts allí des del 1669 Es posaren, però, al costat de la causa americana colonialista, influïts per un missioner anglès, i cediren llur territori a canvi d’uns terrenys als estats de Wisconsin i Ontario
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
opata
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família lingüística utoasteca que vivia a la vall entre els rius Yogui i Sonora a l’estat de Sonora (Mèxic).
tupinamba
Etnologia
Individu d’un antic poble amerindi, de la família lingüística tupí-guaraní, que vivia a la costa atlàntica, al sud del delta de l’Amazones (segle XVI).
Llurs pràctiques rituals d’antropofàgia —fins al punt que el nom equivalia a salvatge— provocaren la persecució per part dels blancs i llur extinció
quítxua
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble amerindi, de raça àndida, de llengua quítxua, que vivia a la regió de l’alt Apurímac i de l’Urubamba (Perú), sotmès pels inques (1430).
omaha
Etnologia
Individu d’un poble indígena dels EUA, de la família lingüística sioux, que al començament del segle XIX vivia a la vora esquerra del riu Missouri, a l’estat de Nebraska.
Actualment els omaha viuen a les reserves del mateix estat
tepaneca
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí, del grup nahua, que vivia prop del llac Texcoco (Mèxic); amb capital a Azcapotzalco, en dominaren (s. XIII-XV) tota la conca fins que foren sotmesos pels asteques.