Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
adigué
Etnologia
Nom autòcton dels circassians o txerkessos.
El poble circassià fou dispersat en gran part arran de les guerres del s XIX entre els imperis rus i otomà
vai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu sudanesa que habita a Sierra Leone i al sector nordoccidental de Libèria.
La seva llengua, del grup nigerosenegalès de les llengües sudàniques, és una llengua escrita i té un alfabet propi, amb un centenar de caràcters, creat a mitjan s XIX
teke
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita en els altiplans del Congo, al NW de Brazzaville.
Són dels habitants més vells coneguts d’aquesta regió Amb l’arribada dels francesos a la fi del s XIX perderen llur independència Regió en despoblament, degut en part a l’emigració cap a Brazzaville
tehueltxe
Etnologia
Individu d’un poble amerindi sud-americà que, amb els ones, forma el grup patagó, de raça pàmpida.
Fins al s XIX habitaven al sud de la Pampa argentina dedicats a la caça de l’estruç i el guanac Perseguits i exterminats, només hi resta el tipus mestís de tehueltxe i blanc, anomenat gautxo
nguni
Etnologia
Individu d’un grup ètnic bantú que viu a l’Àfrica sud-oriental.
El 1960 el formaren uns 6500000 individus, dividits en un gran nombre de pobles, els més importants dels quals són els xoses, els zulús i els swazis Són pastors de bous i conreadors de mill i blat de moro Del segle XVII al XIX formaren un reialme
txetxè | txetxena
Etnologia
Individu d’un poble caucàsic que habita bàsicament a Txetxènia.
Molt lligats a llurs clans i tradicions i islamitzats al s XVIII sunnites, són predominantment ramaders, amb una agricultura i una artesania escasses Estigueren en pugna amb els russos s XIX i, després de la Segona Guerra Mundial, foren en part deportats al Kazakhstan i al Kirguizistan, d’on retornaren posteriorment
ababda
Etnologia
Individu del grup beja, actualment establert al SE d’Egipte (22 000 persones el 1959).
Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramadria camells, cabres Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part És probable que encara conservessin l’ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic