Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
adigué
Etnologia
Nom autòcton dels circassians o txerkessos.
El poble circassià fou dispersat en gran part arran de les guerres del s XIX entre els imperis rus i otomà
vai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu sudanesa que habita a Sierra Leone i al sector nordoccidental de Libèria.
La seva llengua, del grup nigerosenegalès de les llengües sudàniques, és una llengua escrita i té un alfabet propi, amb un centenar de caràcters, creat a mitjan s XIX
teke
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita en els altiplans del Congo, al NW de Brazzaville.
Són dels habitants més vells coneguts d’aquesta regió Amb l’arribada dels francesos a la fi del s XIX perderen llur independència Regió en despoblament, degut en part a l’emigració cap a Brazzaville
tehueltxe
Etnologia
Individu d’un poble amerindi sud-americà que, amb els ones, forma el grup patagó, de raça pàmpida.
Fins al s XIX habitaven al sud de la Pampa argentina dedicats a la caça de l’estruç i el guanac Perseguits i exterminats, només hi resta el tipus mestís de tehueltxe i blanc, anomenat gautxo
nguni
Etnologia
Individu d’un grup ètnic bantú que viu a l’Àfrica sud-oriental.
El 1960 el formaren uns 6500000 individus, dividits en un gran nombre de pobles, els més importants dels quals són els xoses, els zulús i els swazis Són pastors de bous i conreadors de mill i blat de moro Del segle XVII al XIX formaren un reialme
ababda
Etnologia
Individu del grup beja, actualment establert al SE d’Egipte (22 000 persones el 1959).
Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramadria camells, cabres Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part És probable que encara conservessin l’ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX
txetxè | txetxena
Etnologia
Individu d’un poble caucàsic que habita bàsicament a Txetxènia.
Molt lligats a llurs clans i tradicions i islamitzats al s XVIII sunnites, són predominantment ramaders, amb una agricultura i una artesania escasses Estigueren en pugna amb els russos s XIX i, després de la Segona Guerra Mundial, foren en part deportats al Kazakhstan i al Kirguizistan, d’on retornaren posteriorment
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic