Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
nom substantiu
Esquema de la divisió del nom substantiu
Gramàtica
Categoria gramatical que designa tota mena d’éssers, concrets i abstractes (tota substància: d’aquí l’apel·lació de substantiu).
La gramàtica tradicional també ha designat el substantiu, alhora amb l’adjectiu, només amb el terme de nom
arbitratge
Economia
Dret del treball
Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, manca d’entesa en negociacions, especialment en les negociacions col·lectives, o desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat; en alguns casos esdevé un procediment judicial.
És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat…