Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
verb transitiu
Gramàtica
Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe (El pare llegeix el diari)
.
Sovint el complement directe d’un verb transitiu pot ésser omès sense que el verb deixi d’ésser transitiu La nena menja un bocí de pa/La nena, que té gana, menja D’altra banda, alguns verbs intransitius poden ésser usats a vegades com a transitius Dorm el son etern, Viu una bona vida
oració transitiva
Gramàtica
Oració que té un verb transitiu o un d’usat com a tal, susceptible d’ésser transformada en una oració passiva (veu passiva).
aspecte terminatiu
Gramàtica
aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense al·ludir ni al seu inici ni a la seva duració: Ens hi vam trobar.
gènere masculí
Gramàtica
Des del punt de vista de la funcionalitat gramatical, el masculí és una classe no marcada, per oposició al femení, classe marcada
ordre de mots lògic
Gramàtica
Ordre de mots ajustat al model més habitual d’una llengua.
En català aquest ordre sol ésser subjecte amb els seus complements + predicat + complements del predicat
llenguatge lògic
Gramàtica
Dit d’aquell llenguatge en què té preponderància la funció representativa.
locatiu | locativa
Gramàtica
Dit de la proposició que és introduïda per l’adverbi relatiu on, modificat o no per una preposició: on és?, d’on véns?.
irreal
Gramàtica
Dit de la proposició, etc, condicional, en la qual la pròtasi enuncia una condició que no es realitza o és irrealitzable.
S'oposa a potencial