Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
oració substantiva
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que pot tenir les mateixes funcions que pot exercir un substantiu en l’oració simple: subjecte, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, complement preposicional d’un altre substantiu o d’un adjectiu.
L’oració substantiva és anomenada també completiva
nom substantiu
Esquema de la divisió del nom substantiu
Gramàtica
Categoria gramatical que designa tota mena d’éssers, concrets i abstractes (tota substància: d’aquí l’apel·lació de substantiu).
La gramàtica tradicional també ha designat el substantiu, alhora amb l’adjectiu, només amb el terme de nom
subordinació
Gramàtica
Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.
Aquesta nova funció subordinada pot ésser indicada per la posició del nou element respecte a la unitat conjunta o mitjançant alguna partícula de lligam una casa / una casa gran, la pista / la pista de patinatge, escriu / escriu molt malament, treballa / treballa sense ganes Una modalitat de subordinació es dóna en l’oració composta, quan l’anomenada oració o proposició principal —que equival estructuralment a una oració simple— té per expansió, com un dels seus elements integrants, una altra oració o proposició, anomenada subordinada, que en depèn lògicament i gramaticalment Així, atès que l…
mode subjuntiu
Gramàtica
Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb.
En oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants Els temps del mode subjuntiu són el present i l’imperfet, amb els corresponents temps composts indicatiu
verb substantiu
Gramàtica
El verb ésser, anomenat també copulatiu, que dóna lloc al predicat dit nominal.
gènere animat
Gramàtica
Gènere que en determinades llengües africanes, índiques i americaneshom atribueix als éssers dotats de moviment en oposició als que, per natura, són estàtics (gènere inanimat).
Les llengües romàniques només mostren alguns reflexos esporàdics d’aquesta oposició, com ara la selecció del pronom interrogatiu qui , per al gènere animat tanmateix, només persona i què per als altres qui vols dir / què vols dir
vuitantè
Gramàtica
.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són vuitanta-unè, vuitanta-dosè, vuitanta-tresè, vuitanta-quatrè, vuitanta-cinquè, vuitanta-sisè, vuitanta-setè, vuitanta-vuitè, vuitanta-novè femení vuitanta-unena, vuitanta-dosena, etc