Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
John Morris-Jones
Disseny i arts gràfiques
Edició
Gramàtica
Literatura
Gramàtic, crític, poeta i editor gal·lès.
Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928
Miquel Montserrat i Artigues
Educació
Gramàtica
Cristianisme
Eclesiàstic i gramàtic; fou beneficiat de la seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma.
Publicà, entre altres obres, Ortografía y significados de nombres y verbos 1779 i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio
Rafael Monjo i Segura
Gramàtica
Gramàtic.
Oficial de la marina mercant, dirigí el Collegi Nàutic de Vilassar de Mar Publicà Regles pràctiques d’escriptura catalana 1902, Breu compendi de la història de Catalunya 1903 i, adaptades a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, Guia pràctica per a escriure en català 1918 i Promptuari ortogràfic català 1918
des
Gramàtica
Mot que, seguit de de, forma la locució prepositiva des de, i seguit de que, la locució conjuntiva des que, les quals expressen relacions circumstancials, de temps i de lloc, que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en, o fins que. Exemples: Des de dissabte de la setmana passada fins avui. Des de Barcelona fins a València. Des d’allí podràs veure-ho. Des que s’acabà la guerra.
des
Gramàtica
Contracció de la preposició de i l’article es.
Hom pot escriure també d’es Substituït en gran part del domini lingüístic català l’article es per l’article el article , la dita contracció ha romàs aglutinada en nombrosos determinatius generalment noms de lloc, indicadors de l’origen de molts llinatges, constituint l’element inicial dels cognoms respectius Per exemple, Despuig, aglutinació de ‘des Puig’
deponent
Gramàtica
En la llengua llatina, dit del verb de sentit actiu i desinències passives o del que presenta desinències actives i té significació passiva; en aquest darrer cas rep el nom de deponent actiu
.
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…
correlació gramatical
Gramàtica
Interrelació que es dóna entre dos o més elements d’una oració: l’existència d’un ‘‘condiciona’’ la d’un altre, i tots dos són anomentas correlatius
.
Així, en l’expressió Tan aviat riu com plora , les formes tan aviat i com són correlatives l’una “suposa” l’altra
verb copulatiu
Gramàtica
El verb ésser (i, naturalment, els verbs equivalents de les altres llengües indoeuropees), destinat essencialment a introduir l’atribut del subjecte d’una frase.
L’aplicació del terme a d’altres verbs de funció més o menys anàloga estar, semblar, tornar-se , proposada per alguns gramàtics, no sembla recomanable La tradició gramatical grecollatina exagerava la importància i l’excepcionalitat d’aquest verb, perquè gairebé no coneixia sinó la lògica sillogística, que és una lògica de les classes , i ésser és un verb essencialment classificador a part la seva funció com a formador del passiu i les funcions auxiliars que té a certes llengües, com el francès Una doctrina que procedeix de l’antiguitat, però que els gramàtics de Port-Royal formularen amb un…