Resultats de la cerca

Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però aquest valor…

Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra

En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua

L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua

Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija

Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica