Resultats de la cerca

La seva condició d’afrancesat l’obligà a emigrar a París durant la guerra contra Napoleó fins el 1820 Els seus llibres El jacobinismo y los jacobinos 1823 i la Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823 li valgueren la confiança de Ferran VII, que el nomenà secretari d’instrucció pública 1825-35 i secretari reial 1826 La seva obra més característica és l' Arte de hablar en prosa y en verso 1826, on assimila idees lingüístiques de Condillac i de Destut de Tracy També és autor d’un Ensayo histórico sobre el origen y progreso de las lenguas 1805, d’uns Principios de gramática 1837 i d’…

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un …

Mestre de llatí a Girona, és autor del tractat Sensus Erasmiani gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l’edició cinccentista de Pau Llorenç de la sintaxi d’Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717

Malgrat la diversa producció en persa Kulliyāt , 1845, és considerat el pare de la literatura urdú moderna És autor de dos epistolaris i d’un divan amb massa pretensions formals

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

Obrí una escola a Pèrgam que rivalitzà amb la d’Alexandria Cosmòleg i geògraf, manifestà una tendència vers l’especulació enfront de la investigació alexandrina En el camp gramatical fou partidari de la teoria de l' anomalia i contrari a la teoria de l' analogia , defensada per Aristarc de Samotràcia Fou comentarista d’Hesíode, d’Eurípides i sobretot d’Homer

Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943

Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII

Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les dues darreres en…

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215