Resultats de la cerca

Reformador de l’ensenyament, divulgà el coneixement del llatí, del grec i d’altres llengües amb els seus manuals Són també molt interessants les sves Mémoires publicades el 1738

Ex en el que volia no era just , “no era just” és l’apòdosi que contribueix a donar sentit a la primera proposició Normalment, però, aquest terme és usat només en les proposicions condicionals, on representa la proposició principal que completa el significat de la subordinada condicional Ex en si et portes bé, sortirem , “sortirem” és l’apòdosi, complement del sentit de la condicional si et portes bé Allò que l’apòdosi completa rep el nom de pròtasi

L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era,…

Publicà Syntaxeos compendia 1677 i De prosodia et poetica 1682

Purista ultrancer, des del 1668 polemitzà amb els jansenistes de Port-Royal És autor d' Entretiens d’Ariste et d’Eugène 1671 i Doutes sur la langue française proposés à MM de l’Académie 1674, entre altres obres

Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215

Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig  Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep   Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris Obrar per…