Resultats de la cerca

Religiós franciscà, fou mestre de gramàtica llatina al convent de Santanyí És autor de Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca Mallorca s d, una obra elaborada com a manual per als seus alumnes, que fou reeditada diverses vegades fins el 1829

Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…