Resultats de la cerca

Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586

Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…

És autor de De conscribendis epistolis 1564 i de Syntaxis latina 1566

Residí a Sevilla Fou deixeble de Mĕnaḥem ben Saruq És autor de nombroses obres en àrab sobre gramàtica hebrea i de diverses poesies religioses i profanes en hebreu

És autor de Minus alphabetum València 1518, diàleg d’un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i les errors del Doctrinal d’Alexandre de Villedieu

Malgrat la diversa producció en persa Kulliyāt , 1845, és considerat el pare de la literatura urdú moderna És autor de dos epistolaris i d’un divan amb massa pretensions formals

Mestre de llatí a Girona, és autor del tractat Sensus Erasmiani gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l’edició cinccentista de Pau Llorenç de la sintaxi d’Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717

Purista ultrancer, des del 1668 polemitzà amb els jansenistes de Port-Royal És autor d' Entretiens d’Ariste et d’Eugène 1671 i Doutes sur la langue française proposés à MM de l’Académie 1674, entre altres obres

Fou deixeble de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i mestre d’ibn Nagrella És autor de notables obres de gramàtica hebrea, escrites en àrab, aviat traduïdes Establí el triliterisme de les arrels hebrees i treballà sobretot l’accentuació

Estudià filosofia i teologia a València Fou professor de retòrica a Oliva, Gandia i València És autor d’un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d’un manual de gramàtica 1791 i d’un de sintaxi 1794