Resultats de la cerca

És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i el meu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra Vingué per dur-te un missatge Per tant…

En català, l’única conjunció simple purament consecutiva és doncs , però abunden les locucions per tant, per consegüent, de manera que, tant que, fins al punt que , etc

En català no hi ha cap conjunció simple purament concessiva, i la funció és assumida per locucions, la majoria introduïdes per que encara que la més usual, per més que , per molt que , ni que , malgrat que , si bé , etc

Així, a la frase Vindré o telefonaré , el contingut disjuntiu és manifestat per la unitat o , que és una conjunció disjuntiva

Així, a Ho he fet perquè treballis, perquè és una conjunció final que assenyala la dependència de treballis respecte a ho he fet , amb una significació de finalitat Sovint, en català, el nexe final és una locució conjuntiva a fi que, per tal que

Són si, segons, mentre Fan la mateixa funció les locucions conjuntives sols que, només que, etc

En català són i i ni les copulatives bàsiques, però la llengua parlada n'afegeix d’altres, i no és rar de sentir han vingut en Pau amb la seva dona

Introdueix pròpiament la proposició que ‘descriu’ el motiu o la causa Va venir perquè volia parlar-te En català les principals conjuncions causals són perquè —que també pot ésser final—, que , puix i, en català antic, també car

En Va venir perquè volia parlar-te , la proposició causal volia parlar-te , introduïda per la conjunció perquè , indica el motiu de va venir