Resultats de la cerca

La seva gramàtica llatina, Rudimenta grammaticae , fou reeditada diverses vegades Salamanca 1492, València 1533, amb correccions de Bartomeu Far, Mallorca 1545, 1554, 1558 i, amb correccions d’Andreu Riera, Barcelona 1578 en competència amb les de Villadei i Nebrija

Religiós franciscà, fou mestre de gramàtica llatina al convent de Santanyí És autor de Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca Mallorca s d, una obra elaborada com a manual per als seus alumnes, que fou reeditada diverses vegades fins el 1829

Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del segle XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre Pere Joan Nunyes, i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 “Antoni Jolís, catedràtic de gramàtica de la Universitat de Barcelona 1588-1600” Analecta Sacra Tarraconensia , 53-54, p 187-215

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més,…

Vida i obra Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata, estudià a Sant Mateu, a Morella i a Sogorb, des d’on passà a Roma, on fou tresorer i dipositari de les rendes de l’Hospital de la Mare de Déu de Montserrat de la Corona d’Aragó 1687-92 Es doctorà en lleis i s’interessà per la gramàtica i la poesia En tornar a terres valencianes, es dedicà a la docència a Sant Mateu i Vinaròs Publicà un tractat de retòrica a Roma Rethorica brevis ,1689, i a Barcelona s’imprimí un volum amb poesies seves Poesías varias ,1697 En el camp de la historiografia redactà i publicà a València la Diaria y verídica…

Franciscà observant, fou predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma Escriví dues obres gramaticals, Themas grammaticales , inèdita, i Significados de las ocho partes de la oración Palma 1789 sis reedicions fins a l’inici del s XIX Deixà inèdites diverses hagiografies escrites entre els anys 1770 i 1773, en castellà i en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut

Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la…