Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
conjunció copulativa
Gramàtica
Conjunció que indica el mer enllaç de coordinació entre dos o més termes.
En català són i i ni les copulatives bàsiques, però la llengua parlada n'afegeix d’altres, i no és rar de sentir han vingut en Pau amb la seva dona
Apol·loni d’Alexandria
Gramàtica
Gramàtic grec, el més important de la seva època, bé que porta el renom de Díscol
, o sigui ‘el difícil’, a causa de la seva obscuritat (motivada en gran part per la seva llengua pèssima, plena d’anacoluts i de solecismes).
En són conservats quatre llibres, sobre el Pronom , la Conjunció , l' Adverbi i la Sintaxi és ell qui imposà el terme sintaxi per a designar la teoria de la construcció de la frase Però, tal com suggereixen els títols dels llibres, el seu punt de partença eren les classes de mots, i no la frase sencera Malgrat aquesta limitació i d’altres, la seva constant i penetrant recerca de principis generals, més enllà del mer enregistrament de l’ús, en fa el maximus auctor artis grammaticae Priscià És, d’altra banda, la font principal sobre la història de la gramàtica des de Dionís de…
forma pura
Gramàtica
Forma de radical verbal inalterable que presenten molts verbs de la tercera conjugació, en oposició a la majoria dels d’aquesta mateixa conjugació, que prenen la forma dita incoativa, la qual consisteix a afegir l’increment —eix— a continuació del radical i precedint la terminació a les persones del singular —la tercera de les quals consta només del mer radical— i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.