Resultats de la cerca

Analògicament, també es pot anomenar vocatiu tota forma d’interpellació en les llengües que no tenen formes especials de declinació Mira, noi, no m'amoïnis Joan, afanya't

Constituïda per un mot o més que poden ésser meres exclamacions ah, ai, oh, ep, apa , onomatopeies pum, paf, xap , noms o sintagmes nominals compte, noi, Déu meu , verbs o sintagmes verbals visca, vinga, som-hi , adverbis bé, amunt, fora i fins i tot frases com hi ha món , que, per pèrdua ocasional o definitiva de llur funció, han adquirit una nova gramaticalització Per això hom ha considerat tradicionalment, bé que erròniament, la interjecció com a part de l’oració

Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de perspectiva entre el substantiu i l’adjectiu, i…