Resultats de la cerca

Constituïda per un mot o més que poden ésser meres exclamacions ah, ai, oh, ep, apa , onomatopeies pum, paf, xap , noms o sintagmes nominals compte, noi, Déu meu , verbs o sintagmes verbals visca, vinga, som-hi , adverbis bé, amunt, fora i fins i tot frases com hi ha món , que, per pèrdua ocasional o definitiva de llur funció, han adquirit una nova gramaticalització Per això hom ha considerat tradicionalment, bé que erròniament, la interjecció com a part de l’oració

Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…

El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit és la d’…

L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…