Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels…
Jaume Falcó i Castell
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica de l’estudi de Castelló.
Publicà Syntaxeos compendia 1677 i De prosodia et poetica 1682
Josep Pau Ballot i Torres
Educació
Gramàtica
Gramàtic i pedagog.
Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…
,
breu
Gramàtica
Signe en forma de semicercle obert per dalt (˘) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba breu, en l’ortografia d’alguns idiomes i en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
màcron
Gramàtica
Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba llarga, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.