Resultats de la cerca
Es mostren 9961 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
jacana
Ornitologia
Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels jacànids.
Cal esmentar-ne el jacana americà Jacana spinosa , que habita a l’Amèrica Central i al Brasil, el jacana australià Irediparra gallinacea , del nord d’Austràlia, i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus , que habita a l’Índia i a tot el sud-est asiàtic
titònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de 33 a 45 cm, amb els discs facials molt marcats, arrodonits a la part superior i units l’un amb l’altre fent-ne un de sol, que és codiforme.
El plomatge, adaaptat al vol nocturn, és barrejat de blanc, negre i roig Comprèn 10 espècies, que pertanyen totes al gènere Tyto i habiten arreu del món, llevat de les zones polars, Escandinàvia, el centre i el nord d’Àsia i Nova Zelanda
tirans
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen un, dos o tres parells de músculs a la siringe inserits a la part mitjana o al voltant dels arcs traqueals i 14 vèrtebres cervicals.
Comprèn les famílies dels dendrocolàptids, els funàrids, els formicàrids, els conopofàgids, els rinocríptids, els cotíngids, els píprids, els oxirúncids i els fitotòmids que habiten a l’Amèrica Central i del Sud, els tirànids que habiten a tot el continent americà, les illes Galápagos i les Antilles, els acantisítids que habiten a Nova Zelanda, els pítids que habiten a l’Àfrica, Austràlia, el sud-est asiàtic, Nova Guinea i Indonèsia i els filepítids que habiten a Madagascar
tallarol

Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…
tallareta sarda

Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
tallareta cuallarga

Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i al S d’Itàlia, al S i l’W de França, al S d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina