Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
terretitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 13,5 cm, que és semblant a la terretita però més rogenc a l’estiu, més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.
Habita al nord de Noruega, Rússia i Sibèria, i hiverna a Àfrica, Àsia i alguns punts de l’Europa meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
siseta cendrosa
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 22 cm, que té les parts superiors de color gris cendra, les inferiors blanques, el bec llarg, amb la punta alçada, negre i amb la base taronja, i les potes groguenques.
Habita al nord de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica oriental a través de la mar Negra i la Càspia És ocasional a l’Europa occidental i raríssim a la península Ibèrica
terretita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc amb taques negres i vermelles, les inferiors blanques i les potes verdes o grogues.
A l’hivern, les parts superiors són de color gris brunenc Habita a Noruega, Lapònia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica des de la Mediterrània fins al Senegal És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i no gaire corrent
territ fosc
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 21 cm, que és de color negre rogenc amb el ventre blanc i les potes grogues.
A l’hivern, és negre grisenc amb el ventre blanc Habita a Islàndia, les illes Fèroe, Grenlàndia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a les costes atlàntiques europees fins al canal de la Mànega És ocasional rar, a l’hivern, a les costes rocalloses dels Països Catalans 4territ gros Territ
trencanous
trencanous
Magnus Lindberg (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, de 32 cm, que és de color castany fosc amb llistes de taques blanques.
S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus
sit
Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on és ocasional…
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…