Resultats de la cerca

És molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior És de color blanc i gris cendrós, amb la part superior del cap, les potes i el bec negres Habita a la vora de les platjes, als maresmes salabrosos i, més rarament, a les aigües de l’interior S'alimenta preferentment d’insectes

A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga   M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les plomes de les…

Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades més grossa que…

Tots quatre dits, però, són proveïts d’ungles llargues i fortes La cua és només mitjanament llarga i formada per deu rectrius És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d’altres ocells Comprèn dos subordres el primer agrupa els cucuts, i el segon, els musòfags

Es caracteritzen per tenir dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere Tenen la cua llarga i les ales força afilades el bec és lleugerament corbat a l’extrem Són ocells típics de les regions càlides de tot el món, bé que poc abundants a Amèrica Són espècies majoritàriament arbòries, i és corrent que les femelles parasitin nius d’altres ocells Els principals representants son el cucut i el cucut reial

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres

Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós

És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus

Contràriament als altres galliformes, fan niu als arbres Hom coneix unes quaranta espècies de cràcids, totes sedentàries, disperses per Amèrica des de Texas fins a l’Argentina

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa