Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
cotorra

Cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus)
Nicolas Olejnik (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom comú de diferents ocells grimpadors de l’ordre dels psitaciformes, especialment dels que pertanyen al gènere Amazona.
Són molt semblants al papagai, bé que una mica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930
cotoliu

Cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
còrvids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que es caracteritzen per llur bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada i per llurs orificis nasals entapissats per llargues cerres.
Els còrvids són ocells bastant grossos que s’alimenten d’animalets vius o de carn morta Són repartits per tota la superfície terrestre En són representants típics els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc
corriol
corriol petit
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere de petits ocells de la família dels caràdrids, de 20 cm de longitud com a màxim, de formes arrodonides i potes altes, que habiten especialment les platges o riberes de l’interior.
El corriol gros Ch hiaticula és de color bru i blanc amb una franja a les ales, i el bec i les potes són ataronjats És molt actiu i de vol ràpid El corriol petit Ch dubius és molt semblant a l’anterior però més petit, i se'n distingeix perquè no té el bec de color taronja ni la franja blanca a les ales El corriol camanegre Ch alexandrinus és de tons més pàllids, amb el bec i les potes negres, i vola molt de pressa Finalment, el corriol pit-roig Ch morinellus , el més gros de tots i que, en general, viu més lluny de l’aigua, té el plomatge blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de…
correcamins
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes
, de la família dels cucúlids, d’uns 60 cm, potes molt llargues (d’uns 50 cm o més) amb quatre dits, plomatge gris esquitxat de blanc, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga.
S'alimenta bàsicament de rèptils Vola amb dificultat, però és un excellent corredor ateny els 35 km/h Habita en els deserts del sud-oest dels EUA i de Mèxic
corb

Corb
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, el més gros de tots, que ateny uns 60 cm.
Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú al Principat…
coraciformes
Ornitologia
Ordre molt heterogeni d’ocells grimpadors que tenen les potes amb tres dits dirigits endavant, units parcialment per una membrana, i el quart, cap endarrere.
El bec és llarg i fort, i en general presenten un plomatge escàs, dur i de colors vistosos Són depredadors i nien en cavitats excavades als troncs, als murs o a les roques Habiten a les regions subtropicals i tropicals Representants més importants de l'ordre dels coraciformes Subordre dels coracioideus Família dels coràcids Coracias garrulus gaig blau Família dels upúpids Upupa epops puput Subordre dels alcedinoideus Família dels alcedínids Alcedo atthis blauet Dacelo gigas cucaburra Família dels momòtids Momotus momota motmot Subordre dels meropioideus Família dels meròpids …
còndor

Còndor
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
de la família dels catàrtids, que ateny uns tres metres d’envergadura i té el cap i el coll despullats i rugosos.
Els mascles tenen al cap una mena de cresta el bec és fort i amb la part superior corbada en el seu extrem Els ulls són petits, però tenen una vista molt aguda que els permet de localitzar l’aliment a una gran distància La base del coll és voltada d’un collar de plomes que, amb les de les ales, són les úniques blanques, car la resta del plomatge és negra Habita als Andes, fins als 7000 metres Fa els nius sobre les roques i es nodreix de carronya, principalment Si hom el captiva de jove, és domesticable
columbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de potes curtes, bec amb l’àpex corni, gruixut i una mica encorbat, i la base amb una pell suau que cobreix els orificis nasals.
Bons voladors, són gairebé cosmopolites en són excepció les regions circumpolars Representants més importants de l’ordre dels columbiformes Subordre de les columbàcies Família dels colúmbids Columba guinea colom de Guinea Columba livia colom roquer Columba oenas xixella Columba palumbus tudó Didunculus strigirostris manumea Macropygia phasianella colom faisà Oena capensis tórtora del Cap Streptopelia decaocto tórtora turca Streptopelia senegalensis tórtora del Senegal Streptopelia turtur tórtora Família dels ràfids Raphus cucullatus dodo Subordre dels pteroclis Família de les pteròclides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina