Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
pit-roig
pit-roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels túrdids, de 14 cm, que té el pit i el front d’un color de taronja viu i les parts superiors gris oliva.
És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot Europa, llevat d’Islàndia, el N d’Escandinàvia i les Balears És sedentari a la Catalunya continental i hivernant a les Illes
pinsà
Pinsà
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té una doble franja alar i les rectrius externes blanques.
El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans
gavot gegant
Gavot gegant dissecat
amanderson2 (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 75 cm, extingit el 1844.
Era incapaç de volar i habitava als illots i les illes de l’Atlàntic nord, des de Terranova, Grenlàndia i Islàndia fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques
picotera
Ornitologia
Forat rodó que el picot fa a cops de bec a la soca d’un arbre i que li serveix per a fer-hi el niu.
piciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de 8 a 60 cm, que tenen les potes zigodàctiles i els dits proveïts d’ungles fortes, nien en forats fets a terra o als arbres, els pollets neixen cecs i nus, són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
Habiten als boscs de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids Famílies i representants més importants de l'ordre dels piciformes família dels pícids Cempiphilus imperialis Dendrocopos leucotos picot garser dorsiblanc Dendrocopos medius picot garser mitjà Dendrocopos minor picot garser petit Dryocopus martius picot negre Jynx torquilla colltort , llenguerut, formiguer, torcecoll Picus viridis picot verd, picacarrasques família dels ramfàstids Andigena…
pícids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 8 a 56 cm, que presenten el bec fort, subcònic, recte o lleugerament corb, la llengua molt llarga i capaç d’ésser projectada enfora gràcies a una important modificació del hioide, que la manté, i tenen dotze rectrius.
Comprèn 210 espècies, repartides entre diversos gèneres, els més importants dels quals són Picus, Dendrocopos, Campiphilus i Jynx Tots són insectívors
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
petrell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels procel·lariformes, cap dels quals no és comú a la Mediterrània.
El petrell cuaforcat Oceanodroma leucorrhoa , família dels procellàrids fa 20 cm i és bru, amb el carpó blanc i la cua forcada Habita a l’Atlàntic nord i és ocasional, a l’hivern, a la Mediterrània occidental
periquito
Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc