Resultats de la cerca

Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern

El tucà toco Ramphastos toco , que arriba a atènyer 62 cm, és el més gros i habita a les Guaianes i el Brasil El tucà menut Selenidera maculirostris fa 30 cm, és el de dimensions més reduïdes i habita al SE del Brasil El tucà de bec laminat Andigena laminirostris , de 42 cm, combina els colors blau, groc, negre, vermell i verd, i habita a Colòmbia i a l’Equador El tucà de gola blanca Ramphastos cuvieri fa 60 cm, i habita de Colòmbia a Bolívia i el Brasil El tucà de gola groga Ramphastos sulfuratus , de 57 cm, habita des del S de Mèxic fins a Veneçuela

El trupial comú Icterus icterus , de 24 cm, és negrenc blavós, amb el coll, el pit, les parts inferiors i el carpó ataronjats, i una grossa taca blanca a cada ala Habita a Colòmbia i Veneçuela, i és força apreciat com a ocell de gàbia

El seu vol és lent, directe i regular Viu en els erms amb pocs arbres, en els parcs i les platges, i nia en els arbres o en els penya-segats De règim insectívor, és beneficiós per a l’agricultura L’espècie típica C corone corone rep el nom de cornella negra per diferenciar-la de la subespècie C corone cornix o cornella emmantellada , que té les parts inferiors de color gris

El més característic del seu plomatge és el plomall verd que té damunt el cap en l’època de zel És sedentari a la península Ibèrica, a les Balears i a la Mediterrània

És marí i cabussador Nia als penya-segats costaners de quasi totes les costes atlàntiques d’Europa i al litoral meridional d’Itàlia, Sicília i Sardenya A Catalunya hiverna, i hom el troba correntment a l’illa de Buda