Resultats de la cerca

Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell Les cries, anomenades aguilons , estan recobertes d’un plomissol blanc Té costums caçadors i s’alimenta de llebres, perdius i altres preses Els tàrtars de Kirguizistan aprofiten aquestes aptituds i utilitzen els exemplars domesticats per a la caça d’antílops i d’altres preses, que captura en vols rasants Cada parella necessita un territori de caça molt extens

Nia vora llacs i rius o en el litoral Es precipita sobre els peixos, i els agafa amb les urpes És pròpia del nord i est europeus hom la troba també al litoral mediterrani

És grossa i té el bec molt alt i comprimit, de color blau Caça mones, principalment Està relacionada amb les harpies

Nia prop de l’aigua i s’alimenta de petits mamífers i de peixos És pròpia de l’est europeu, d’Escandinàvia i d’Islàndia, i només esporàdicament és trobada a l’Europa occidental És una espècie en perill d’extinció

Té la part inferior blanca i la superior bruna S'alimenta de serps, llangardaixos, granotes, etc Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l’Europa meridional

És un ocell migrador que hiverna al sud-est d’Àsia pot ésser trobada amb molta dificultat al sud de la península Ibèrica, especialment a Doñana

Nia als penyals i hom la troba a les serres mediterrànies

Viu als boscos, fa niu als arbres i caça moixons i resegadors És migratòria i nia a l’est europeu hom la troba per quasi tota la península Ibèrica i a les Balears, i també a Àfrica i l’Índia

Té el coll llarg i prim, de color rogenc amb franges negres Viu als canyars i entre les plantes palustres, en colònies de vegades molt nombroses, com les del Delta de l’Ebre Nia a l’Europa del S

Té el coll molt llarg, fi i sinuós Viu a les vores dels rius i els llacs És un ocell migrador que nia a l’E europeu a la península Ibèrica és poc freqüent