Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
jacana
Ornitologia
Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels jacànids.
Cal esmentar-ne el jacana americà Jacana spinosa , que habita a l’Amèrica Central i al Brasil, el jacana australià Irediparra gallinacea , del nord d’Austràlia, i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus , que habita a l’Índia i a tot el sud-est asiàtic
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
salangana
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 8 a 12 cm, que construeixen el niu bàsicament amb una saliva gelatinosa que segreguen (neossina) i el fan adherit en una superfície vertical.
Aquests nius són emprats per a preparar l’anomenada sopa de niu d’oreneta Comprèn unes 20 espècies, repartides per tota l’Àsia meridional i oriental, Austràlia i les illes del Pacífic oriental
estríldids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, a la qual pertanyen les estrildes, els diamants i els bengalins, entre altres gèneres.
Són petits, de colors vius, generalment granívors i tots ells sociables Comprèn 107 espècies, que habiten a Formosa, l’Àsia meridional, Austràlia i Àfrica En algunes sistemàtiques són classificats com a subfamília dels ploceids
casuariformes
(CC0)
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de grans dimensions, amb les ales molt reduïdes, inútils per a volar, però amb les potes llargues i robustes, molt aptes per a caminar i córrer.
Els peus són proveïts de tres dits amb ungles Les plomes són bífides presenten un raquis principal i un altre de secundari L’ordre comprèn els casuaris, de Nova Guinea, i l’emú, d’Austràlia
casuàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l'ordre dels estrucioniformes.
Són ocells exòtics caminadors, de grans dimensions, que viuen a la selva d’Austràlia i de Nova Guinea i es caracteritzen per un casc corni que els adorna el cap i per potes robustes amb tres dits
milà negre
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
paradiseids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 16 a 120 cm, que tenen el bec fort, les potes robustes i presenten un marcadíssim dimorfisme sexual, puix que el plomatge dels mascles és de colors llampants i formes vistoses i originals.
Comprèn 43 espècies, distribuïdes en 10 gèneres, els més importants dels quals són Paradisses, Pteridophora i Diphyllodes , que hom coneix amb el nom general d' ocells del paradís Habiten a Nova Guinea, les illes Moluques i el NE d’Austràlia
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
estúrnids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites, cos massís i plomatge generalment vistós i amb lluentor metàl·lica.
Són animals gregaris i insectívors que es nodreixen sobretot d’ortòpters i, en particular, de llagostes Inclou unes 100 espècies, distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia, entre les quals es destaquen els gèneres Sturnus i Gracula , habituals als Països Catalans