Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
calau

Bucorvus leadbeateri
© Xevi Varela
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells pertanyents als gèneres Bucorvus, Buceros, Dichoceros
i Bycanistes,
de l’ordre dels coraciformes
.
Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són…
turac
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels musofagiformes, de la família dels musofàgids, d’uns 40-60 cm de llargada, bec curt i gruixut, cap amb un plomall erèctil, dit extern de les potes movible, cua vistosa i desenvolupada, colors lluents blaus i verds amb taques roges a les ales, i fosses nasals cobertes per plomes.
Habiten a la selva africana i s’alimenten d’insectes i vegetals, sobretot bananes
fumarell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 25 cm de llarg, de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg, prim i punxegut i potes curtes.
Són gregaris, s’alimenten de cucs, peixets, insectes aquàtics, cap-grossos i granotes petites, i habiten a les aigües dolces d’estanys i aiguamolls
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
alcedínids

Blauet (Alcedo atthis)
Mousam Ray iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Família de coraciformes, integrada per ocells bastant petits, amb les potes curtes i el bec comprimit lateralment.
Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet
anhinga
Ornitologia
Gènere d’ocells semblants al corb marí de la família dels anhíngids, amb el coll molt llarg, flexible i distensible.
Viuen vora els rius i neden i es cabussen molt bé S'alimenten de peixos, que cacen travessant-los amb el bec, recte i afilat N'existeixen diverses espècies, totes tropicals, però amb distribució pròpia
còrvids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que es caracteritzen per llur bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada i per llurs orificis nasals entapissats per llargues cerres.
Els còrvids són ocells bastant grossos que s’alimenten d’animalets vius o de carn morta Són repartits per tota la superfície terrestre En són representants típics els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
anàstom
Ornitologia
Gènere de petites cigonyes blanques de la família dels cicònids, d’ales i cua negres o verdoses, bec molt llarg i mandíbules arquejades, talment, que només es toquen a la part basal i a la punta.
Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans