Resultats de la cerca

El bec és alt i bifurcat a la base El mascle té el ventre, les rèmiges, la part superior del cap i la cua de color negre, el pit rosat, el clatell verd clar i la resta del cos blanca Hom n'aprofita el plomissol amb què entapissa el niu i l’utilitza com a farciment edredó en la fabricació de coixins, matalassos, etc

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més…

La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades…

El mascle té unes llargues plomes afuades a la cua És marí Nia a Escandinàvia i a Islàndia i hiverna a la Bàltica i a la mar del Nord Hom l’ha pogut observar accidentalment al delta de l’Ebre

Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…

Tenen el cos arrodonit, amb el cap petit i el bec curt El plomatge és variable, de colors vius o apagats Són de vol ràpid i viuen a les roques i als penya-segats

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa

Tot el cos és de color blanc, excepte el coll i el cap, que són negres El bec és grisenc, amb la punta groga, i a la base hi ha una protuberància vermella És propi de les regions meridionals de l’Amèrica del Sud