Resultats de la cerca

Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant

La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans

És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus

Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi

És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració

Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós

La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes

Tot ell és de color vermell, menys el voltant del bec, que és de color negre el cap és adornat amb un plomall característic, també vermell En estat salvatge viu al sud-est del Canadà, als EUA i a Mèxic És apreciat per la seva bellesa i el seu cant

La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans

És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia