Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mussol de Tengmalm
Mussol de Tengmalm
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 25 cm, que té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
Té els discs facials grossos i molt marcats, i els tarsos i els dits coberts de plomes blanques Habita al centre i al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Pirineus
estrígids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes.
Comprèn 130 espècies, repartides arreu del món Presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’una mena de pèls, amb els quals examinen els aliments abans d’ingerir-los Els ulls són gairebé immòbils, però poden girar el cap 270° El plomatge, adaptat al vol nocturn, és críptic
estrigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells rapinyaires nocturns, de cap gros, amb les plomes de la cara disposades en forma de discs al voltant dels ulls, que són molt desenvolupats i orientats cap endavant.
Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids
titònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de 33 a 45 cm, amb els discs facials molt marcats, arrodonits a la part superior i units l’un amb l’altre fent-ne un de sol, que és codiforme.
El plomatge, adaaptat al vol nocturn, és barrejat de blanc, negre i roig Comprèn 10 espècies, que pertanyen totes al gènere Tyto i habiten arreu del món, llevat de les zones polars, Escandinàvia, el centre i el nord d’Àsia i Nova Zelanda
gamarús
Gamarús
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes de la família dels estrígids, d’uns 40 cm, de discs facials complets, sense ‘‘orelles’’ i amb tarsos blancs tacats de bru, dits emplomallats a la base, bec d’un groc verdós i ulls negres.
Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia
òliba
Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia