Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
neornites
Ornitologia
Subclasse d’ocells que tenen menys de tretze vèrtebres caudals lliures i les de l’extrem generalment soldades formant el pigostil.
La cua, doncs, és reduïda i amb les plomes disposades en ventall Comprèn tots els ordres d’ocells vivents i alguns de fòssils
apterigiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus terrestres, de la mida d’una gallina, que no volen (corredors), amb les ales atrofiades i les potes robustes.
Actualment aquest ordre només comprèn tres espècies vivents, conegudes amb el nom de kiwis kiwi, propis de Nova Zelanda Aquest grup és molt pròxim de l’ordre dels dinornitiformes, que comprèn només individus fòssils, els moas moa, també propis de Nova Zelanda
moa
Ornitologia
Nom donat pels maoris als dinornis
.
Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica
odontògnats
Ornitologia
Superordre d’ocells fòssils, de la subclasse dels neornites, que tenien les mandíbules proveïdes de dents.
Comprèn l’ordre dels hesperornitiformes
esfeníscids
Ornitologia
Única família de l’ordre dels esfenisciformes, amb uns vint gèneres fòssils que es remunten a l’Eocè inferior i sis gèneres vivents representats per quinze espècies.
ictiornis
Paleontologia
Ornitologia
Gènere d’ocells fòssils de l’ordre dels ictiornitiformes, d’uns 25 cm, que tenien les ales grosses i aptes per al vol, vèrtebres amb doble concavitat i coll llarg.
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de glàndules…