Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
curroc

Currocs
© BJ Stacey
Ornitologia
Ocell palmípede de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids.
És molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, més semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior És de color blanc i gris cendrós, amb la part superior del cap, les potes i el bec negres Habita a la vora de les platjes, als maresmes salabrosos i, més rarament, a les aigües de l’interior S'alimenta preferentment d’insectes
cucúlids
Ornitologia
Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes
.
Es caracteritzen per tenir dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere Tenen la cua llarga i les ales força afilades el bec és lleugerament corbat a l’extrem Són ocells típics de les regions càlides de tot el món, bé que poc abundants a Amèrica Són espècies majoritàriament arbòries, i és corrent que les femelles parasitin nius d’altres ocells Els principals representants son el cucut i el cucut reial
grasset

Grasset de muntanya
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels metacíl·lids, de 16 cm.
Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques
tètol

Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és …
daurada

Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on…
momòtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 17 a 47 cm, que tenen el bec lleugerament corb, amb les vores dentades.
Són insectívors i frugívors, i habiten al sud de Mèxic, a l’Amèrica Central i a la zona tropical de l’Amèrica del Sud Comprèn vuit espècies, repartides entre sis gèneres, els més importants dels quals són Momotus, Eumomota i Electron
gamba verda

Gamba verda
© J.J. Harrison
Ornitologia
Gamba molt semblant a la gamba roja, de la qual es distingeix sobretot pel bec, que és negrenc i lleugerament corbat cap amunt, i per les potes, que són verdes.
Habita al nord d’Europa i d’Àsia i és ocasional, a l’hivern, als Països Catalans
còrvids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que es caracteritzen per llur bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada i per llurs orificis nasals entapissats per llargues cerres.
Els còrvids són ocells bastant grossos que s’alimenten d’animalets vius o de carn morta Són repartits per tota la superfície terrestre En són representants típics els corbs, les gralles, les garses, les cornelles, etc
prunèl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 15 a 17 cm, que tenen les ales arrodonides, amb 10 rèmiges principals, i el bec recte i prim amb l’extrem lleugerament ganxut.
Comprèn 12 espècies, que pertanyen al gènere Prunella i habiten a Euràsia
muscicàpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 10 a 35 cm; tenen el bec ample, una mica aplatat, amb l’extrem superior lleugerament ganxut i la base voltada de vibrisses.
Són de potes curtes, amb dits febles i la part anterior dels tarsos escatosa, i tenen 10 rèmiges principals i 12 rectrius Comprèn més de 300 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Muscicapa, Bardornis i Rhipidura S'alimenten d’insectes, i habiten a Euràsia, Àfrica, Austràlia, Madagascar, Nova Zelanda, Melanèsia i les Hawaii