Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
motacíl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 14 a 20 cm i que tenen el bec curt, prim i gairebé cilíndric, les potes i els dits prims i llargs, les ales punxegudes, amb 9 rèmiges primàries, i la cua amb 9 timoneres i bastant llarga.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, són essencialment insectívors i es desplacen en vol sostingut i ondulat o bé peonant per terra amb rapidesa Comprèn més de 50 espècies, repartides entre els gèneres Motacilla, Anthus, Macronyx, Dendronanthus i Budytes Habiten a tot el món, excepte als pols, a Nova Guinea i a les illes d’Oceania
cuereta torrentera
Cuereta torrentera
© Phil Armitage
Ornitologia
Moixó de la família dels motacíl·lids, semblant a la cuereta groga, amb una taca negra a la gorja.
piula dels arbres
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 15 cm, que és semblant a la piula però amb el pit groguenc i més llistat.
Habita a tot Europa, llevat del litoral mediterrani, i hiverna a l’Àfrica tropical És migratori als Països Catalans
cuereta
Cuereta blanca
Tatiana Bulyonkova (cc-by-nc-sa)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16 a 18 cm de longitud total, amb la cua i les potes llargues, que habita prop de l’aigua.
A més de saltironar, com els altres moixons, pot peonar, i aleshores oneja en sentit vertical de forma característica Nia en forats de parets i ponts o bé directament sobre el sòl, formant una estructura de materials vegetals que després recobreix interiorment de plomes Hi ha tres espècies de cueretes, que s’estenen per tota la península Ibèrica la cuereta groga o cuetó o gafardeta groga M flava , que té com a característica principal les plomes de les parts inferiors, de color groc la cuereta torrentera M cinerea , també groguenca i que es distingeix de l’anterior per les plomes de les…
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
trobat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 16,5 cm, que és de color bru falb pàl·lid, lleugerament llistat al cap i a les ales i més clar a les parts inferiors.
Habita en terrenys oberts, especialment conreus, a tot Europa, llevat d’Escandinàvia i les illes Britàniques, a Àsia fins a Mongòlia i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
titella
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, semblant a la piula però amb les parts superiors d’un color groc verdós, les inferiors blanquinoses i el pit més llistat.
Habita al centre i nord d’Europa i hiverna al nord d’Àfrica i al sud de la península Ibèrica És comú als Països Catalans com a ocell de pas durant les migracions