Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
busqueta
Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
boscarla
Boscarla de canyar (A.scirpaceus)
© Biopix
Ornitologia
Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus (família dels muscicàpids), que fan uns 13 cm, insectívors i de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i iguamolls.
La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans
boscaler
Boscaler comú (L. luscinioides)
© J.P. Siblet
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 11-14 cm, insectívors, que viuen entre els canyissos i en les jonqueres de rius i aiguamolls.
El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica
merla de cua blanca
Merla de cua blanca
Len Worthington (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 18 cm, que és negre amb el carpó i els costats de la cua blancs.
Habita a la península Ibèrica i a Occitània És comuna als Països Catalans
terrerola rogenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que és semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat.
Habita el N d’Àfrica i la península Ibèrica fins a l’Ebre
garsa blava
Garsa blava
Toshihiro Gamo (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, semblant a la garsa, amb el cap negre, les ales i la cua blaves i la resta del cos grisenc, més pàl·lid al dessota.
Habita al centre, sud i oest de la península Ibèrica i a la Sibèria i el Japó
merla blava
Merla blava
Imran Shah (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 20 cm, que té (el mascle) el plomatge d’un blau grisenc; la femella el té brunenc, amb les parts inferiors llistades.
Habita a Europa, a tota la península Ibèrica, a Occitània, a Itàlia, a la costa dàlmata, a Grècia i a totes les illes mediterrànies
estornell negre
Estornell negre
© Luis Egido
Ornitologia
Estornell de la família dels estúrnids, de plomatge completament negre durant tot l’any.
Sedentari, habita a la península Ibèrica, a l’Àfrica nord-occidental, a Còrsega, a Sardenya i a Sicília és ocell de pas als Països Catalans
àguila imperial
Àguila imperial
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Àguila de grans dimensions, de color bru i cap groguenc; viu a les planes, a vegades vora els aiguamolls, i nia en els arbres.
És un ocell migrador que hiverna al sud-est d’Àsia pot ésser trobada amb molta dificultat al sud de la península Ibèrica, especialment a Doñana
pardal de bardissa
Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental