Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
garsa blava
Garsa blava
Toshihiro Gamo (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, semblant a la garsa, amb el cap negre, les ales i la cua blaves i la resta del cos grisenc, més pàl·lid al dessota.
Habita al centre, sud i oest de la península Ibèrica i a la Sibèria i el Japó
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és…
tord ala-roig
Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
terretitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 13,5 cm, que és semblant a la terretita però més rogenc a l’estiu, més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.
Habita al nord de Noruega, Rússia i Sibèria, i hiverna a Àfrica, Àsia i alguns punts de l’Europa meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
siseta cendrosa
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 22 cm, que té les parts superiors de color gris cendra, les inferiors blanques, el bec llarg, amb la punta alçada, negre i amb la base taronja, i les potes groguenques.
Habita al nord de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica oriental a través de la mar Negra i la Càspia És ocasional a l’Europa occidental i raríssim a la península Ibèrica
trenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, de 20 cm, que és semblant al botxí però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.
Habita a l’Àsia, fins a la Sibèria occidental, a Pèrsia i l’Àsia Menor, a Ucraïna, els Balcans, Grècia, Itàlia, Occitània i la Catalunya del Nord, des d’on s’estén al N del Principat
polla pintada
Polla pintada
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 23 cm, que té les parts superiors de color bru oliva fosc amb taques i ratlles blanques, el bec curt i groguenc amb la base roja i les potes verdenques.
És de costums crepusculars i habita amagat en terrenys humits o pantanosos de tota l’Europa continental—llevat de la península Ibèrica i el nord d’Escandinàvia—, a la Sibèria occidental i al nord-est de l’Índia És hivernant a la Catalunya continental
ànec mandarí
Ànec mandarí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, de colors vius, amb unes veles que sobresurten de les ales, i bigotis de color taronja.
La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres