Resultats de la cerca

S'alimenta de serps i rèptils i habita a l’Índia, la Xina sud-oriental i Indonèsia

Presenta un plomall negre al cap Migrador, habita a l’Àsia central, a Mongòlia, a la Xina i a l’Europa oriental és accidental als Països Catalans

Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica

Viuen en colònies i nien en arbusts i arbres prop les aigües dolces S'alimenten de molluscs, crustacis i peixos N'existeixen dues espècies, una de pròpia de l’Àfrica tropical A lamelligerus , l’altra de la Xina i Tailàndia A oscitans

La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres

El pelicà vulgar Ponocrotalus és blanc rosaci, amb les rèmiges primàries negres i un petit plomall groguenc a la part posterior del cap El bec i la bossa són grocs i els ulls vermells Habita als aiguamolls, als llacs i a les ribes marines des del SE d’Europa fins a la Xina i l’Àfrica oriental El pelicà africà Prufescens i el pelicà rosat Prosseus habiten a l’Àfrica i el pelicà blanc americà Perythrorhynchus i el pelicà bru Poccidentalis a Amèrica

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

És frugívor i insectívor, i força apreciat com a ocell de gàbia

Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de…