Resultats de la cerca

És tranquil i valent, té el pelatge de color blanc o groguenc, sovint amb taques negres o grises, i el cap fosc

Procedeix probablement de la regió de l’Arieja entre l’Alta Cerdanya i el Principat d’Andorra des d’on s’establí, posteriorment, en diferents zones pirinenques

S’adapta força bé als medis durs i resisteix temperatures molt baixes És una raça ben conservada, estesa en bona part dels Pirineus catalans, que descendeix probablement del gos pastor dels Pirineus , de característiques i capacitats similars, l’origen del qual és molt antic i segurament autòcton, del vessant N dels Pirineus Ha esdevingut un animal de companyia molt estimat i també un bon vigilant

Generalment són de dimensions grans Els més coneguts són el mastí dels Pirineus , l’anglès, el tibetà i l’extremeny

Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica

Habiten en una gran part d’Europa i Àsia, i també a l’Amèrica del Nord, entre els 1000 i els 3000 m d’altura Als Països Catalans hom els troba als Pirineus

Pot ésser criat en règims d’estabulació i de pastura Els principals ramats de recria a Catalunya són els dels Pirineus Eren tradicionals els mercats de bestiar cavallí, celebrats a la tardor a Salàs de Pallars, Organyà, Espinavell, Puigcerdà, etc

Són més aviat de règim alimentari omnívor que no pas carnívor, i la seva dieta consta de glans, fruita i mel Les espècies holàrtiques presenten letargia hivernal, que pot durar fins a 6 mesos Són representats per cinc gèneres Ursus, Thalarctos, Helarctos , etc i vuit espècies, que ocupen Euràsia i Amèrica L’únic representant d’aquesta família als Països Catalans és Ursus arctos , actualment molt escàs, als Pirineus

De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie

De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus